Quart curs

El testimoniatge no és res més que una prova declarativa sobre la qual fa molt de temps que es debat en l'àmbit jurídic, tant des del punt de vista del mètode de producció i de la pràctica, com pel que fa a llur validesa als efectes de la decisió fàctica. Els principis que regeixen el debat –oralitat, immediació i contradicció– són, segons la jurisprudència actual, el millor mètode de pràctica de les proves i la prova testifical es considera a vegades com la mare de totes les proves.

Segons el principi d'oralitat, la prova ha de practicar-se a través de la comunicació verbal del pensament, amb la possibilitat de plantejar preguntes i escoltar el declarant, garantint la dialèctica processal. El principi d'immediació garanteix al seu torn el contacte entre el jutge i la prova (testifical) a efectes de la seva decisió. Aquest contacte garanteix la veritat, segons una certa manera de pensar. Finalment, el principi del contradictori garanteix (i exigeix) la participació de les parts en la pràctica de la prova, específicament en la de la prova testifical, a l'efecte de tenir un procés equitatiu. Es considera que aquests tres principis permeten, de la millor manera possible esbrinar la veritat possibilitant al jutge valorar la credibilitat del declarant i la fiabilitat de la seva declaració.

En aquest curs es debatrà sobre en quina mesura aquests principis estan informats per un vast ventall de coneixements (derivats de la recerca científica en els àmbits de la psicologia del testimoni i les neurociències) relatius als processos de pensament i coneixement on rau la formació d'una declaració testifical, així com pels coneixements relatius a la relació entre la pràctica del testimoniatge i la seva validesa i sobre els processos mentals subjacents a l'adopció de la decisió. Aquests són els temes d'un curs en què s'ofereixen innovadors coneixements i importants punts de reflexió sobre el tema de la validesa i de la valoració de la prova testifical.